Bach i Mozart són els dos màxims representants de la primera i la segona meitat del segle XVIII respectivament.
La Suite per a orquestra núm. 1 forma part d’un conjunt de quatre suites que foren escrites durant l’anomenat ‘període de Lepizig’ (1723-50). Consta de 6 danses precedides per una obertura. En totes elles se succeeixen moments de protagonisme de la corda i del vent, casats mitjançant la textura contrapuntística de la que Bach fou un mestre sense igual.
Precisament la influència d’aquest compositor i la de Händel es perceben en la Gran Missa en do menor de Mozart.
Escrita els anys 1782 i 1783, rep aquest nom perquè adopta les característiques de la missa solemnis o napolitana que, influenciada per l’òpera, separa les parts de la missa ordinària en números diferents i hi introdueix àries virtuosístiques.