Wajdi Mouawad ens porta aquesta vegada al nucli de l’adolescència, en el trànsit entre la infantesa que s’ha de deixar enrere i l’edat adulta que no es vol assumir. Assedegats de vida, volent palpar l’infinit amb el palmell de la mà i encabir-lo endintre, Murdoch, Norvège i Boon entrecreuen els seus camins on la bellesa i l’absurd es juguen en un pols la seva supervivència. Murdoch es lleva un matí decidit a vomitar verbalment tota la ràbia que acumula davant d’un món al que no troba sentit ni esperança. Norvège s’ha tancat a la seva habitació des de fa dies i no en vol sortir o és incapaç de fer-ho. Boon somia ser escriptor i fer créixer la bellesa d’aquest món.
Quinze anys més tard Boon, convertit en antropòleg forense, reconeix en unes restes trobades al fons del riu Saint Laurent el cadàver de Murdoch, que havia desaparegut misteriosament. Això el porta a rememorar la seva adolescència i els seus somnis abandonats. I descobreix que la set insaciable de sentit i bellesa de Murdoch i Norvège els acaba unint per sempre, de manera sorprenent, traspassant els límits entre realitat i ficció. Aquest descobriment torna a obrir el crit vital de l’adolescència, massa sovint sepultat malgrat el temps que ens toca viure. Qui no s’ha despertat algun cop amb el buit a dintre? I què n’ha fet?
Un text de Wajdi Mouawad i Benoît Vermeulen
Traducció Ramon Vila
Direcció Oriol Broggi
Ajudant de direcció Albert Reverendo