Britten va escollir sis poemes d’èpoques i estils molt variats -ss. XV al XIX- per conformar aquesta obra i va comptar amb l’ajuda del crític Edward Sackville-West per fer-ho.
Shostakovich també demostrà tenir un gran enginy en aconseguir que la seva cinquena simfonia fos del grat del mateix règim que en la seva obra anterior l’havia acusat, denunciat i censurat.
Amb aquesta composició va respondre tal com s’esperava d’un compositor del realisme socialista: explicar que la vida contemporània era un drama i que el règim de Stalin era la salvació, i escriure amb unes estructures musicals clares i utilitzant un final triomfal. Però al mateix temps Shostakovich no renuncià al que ell esperava de si mateix: criticar la figura del dictador i presentar una música rica, imaginativa i moderna.