Mozart en fou un dels seus màxims representants del moviment Rococó amb obres on advocava per melodies lleugeres i enganxoses, estructures molt clares i poc ús del contrapunt. Txaikovski va retre homenatge a aquest estil mozartià que tant admirava, proposant un tema i set variacions en les quals el violoncel·lista ha de demostrar tant el seu virtuosisme tècnic i expressiu com el seu mestratge per dialogar amb l’orquestra.
També Holst va demostrar el seu enorme mestratge en composar entre els anys 1912 i 1918 l’obra que el catapultà a la fama internacional. Cadascun dels set planetes que va dibuixar anava acompanyat d’un subtítol que ajuda a comprendre les múltiples inspiracions que Holst buscava, i que no arriben a descriure un programa concret sinó les seves impressions sobre la influència de l’astrologia, l’imaginari de la mitologia, el misteri del destí i la volubilitat de l’esperit humà.
Holst es va aferrar a les influències musicals del seu present per obrir una finestra cap al futur.