En aquest concert tan especial gaudirem de les Quatre últimes cançons de Strauss i la Simfonia núm. 2 de Schumann amb la veu de la portentosa Ainhoa Arteta.
Començarem amb l’obertura d'Egmont, de Beethoven, en què podem percebre clarament el patiment dels que se senten sense llibertat i viuen l’esperança d’arribar a aconseguir-la.
Les Quatre últimes cançons, que Richard Strauss compon amb més de 80 anys, suposen un repte per a les sopranos, que han de combinar les exigències líriques amb la transmissió del contingut de tres poemes de Hesse (Primavera, Setembre, En anar a dormir) i un d’Eichendorff (El crepuscle). Ainhoa Arteta, que les canta des de fa més d’una dècada, amb la seva perspicàcia interpretativa fa que aparentment aquesta dificultat no existeixi i aconsegueix delectar-nos del principi al final.
La Simfonia núm. 2 de Schumann presenta trets de compositors que ell admirava (Beethoven, Mendelssohn, Bach), però filtrats a través de la seva pròpia personalitat. La inestabilitat emocional dota les seves obres d’una sensibilitat, una energia i uns significats unívocs.